7.3 El sistema capitalista i la crítica marxista S. XIX

Capitalisme industrial

És un sistema econòmic, basat en la lliure iniciativa (predomini de l’empresa privada sobre la pública). En aquest sistema el capital és un element essencial pels

• Diners

• Màquines

• Instal·lacions

Fonamenta la lliure iniciativa, on cada individu buscarà el benefici individual, en el qual hi ha d'haver lliure competència, i el Lliure joc de la llei d’oferta i demanda, on el preu de la mà d’obra s'estableix entre els que demanen (capitalistes) i els que oferten treball (proletaris).

Per al capitalista el benefici procedeix del treball aliè i a aquest excedent del treball de l'obrer.

Crisi:

En el funcionament del capitalisme es pot produir, de forma inevitable una crisi, a causa d'un desajust entre l'oferta i la demanda (si les mercaderies no s'ajusten a la demanda i es genera una sobreproducció, baixaran els preus i s'obtindran menys beneficis)

A aquestes crisis periòdiques o cícliques només sobreviuen:

• Els empresaris amb més recursos

• Els empresaris que tenen menors costos

• Les empreses amb innovacions tecnològiques

• Els que obren mercats, buscaran en altres llocs possibles clients

Característiques:

• L’obtenció de benefici i la reducció de riscos.

L'empresari buscarà aconseguir més beneficis de diferents maneres:

• Reduint costos i preus

• Buscant millores tècniques

• Reduint salaris

• Buscant mercats

Capitalisme Financer

A la segona meitat del segle XX les indústries exigien capitals cada cop més abundants, per la qual cosa els bancs van assolir cert protagonisme, es va fer a través dels anomenats bancs de negoci, cada vegada més especialitzats en el préstec a llarg termini a empreses.

Però cada cop més, van voler supervisar la marxa de les indústries. D’aquesta manera, va iniciar-se un procés de fusió del capital bancari i l’industrial donant lloc al naixement del capitalisme financer.

En el capitalisme financer es busca l'optimització de guanys mitjançant l'especulació.

Característiques:

Persegueix el benefici mitjançant:

• L'especulació (compra de béns i la seva recompra)

• Movent el capital

• Atenent a les taxes d'interès (quantitat que s'abona en una unitat de temps per cada unitat de capital invertit)

• Variacions de preus

• Adquisició i venda de nombrosos productes financers i derivats financers.

Marxisme

El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

L'anàlisi marxista es caracteritza per un enfocament materialista i dialèctic del món.

Característiques:

• La crítica marxista al capitalisme sosté que aquesta manera de producció conté contradiccions que no es poden separar del sistema que provoquen les crisis cícliques.

• Hi ha una disminució en la contractació de treballadors originant que és una bona part de la classe obrera que esta a l'espera d'una feina.

• Responsabilitza també al capitalisme de generar nombroses desigualtats socials. Tals desigualtats eren molt acusades durant el segle XIX, però es van experimentar notables millores en els països industrialitzats al llarg del segle XX.

La crítica marxista

Per al marxisme, el capitalisme és un mode de producció. Aquesta forma de pensar deriva d'una síntesi de l'economia clàssica anglesa, la filosofia idealista alemanya i el moviment obrer de la primera meitat del segle XIX (coneguts per Marx com a socialistes utòpics

Característiques:

El marxisme critica el següent:

• Capitalisme i imperialisme: Responsabilitzen al capitalisme de general nombroses desigualtats socioeconòmiques, encara que en l'època de la Revolució Industrial hi hagués una notable millora (a costa del colonialisme i l'explotació d'aquestes colònies)

• Les grans transnacionals de ser responsables de la desigualtat i dependència del Tercer Món respecte al Primer Món.

• El mercat com a institució no natural: Karl Polanyi va insistir que el més important en la transformació capitalista d'economia, societat i naturalesa va ser convertit en mercaderia tots els factors de producció (terra, o naturalesa i treball, o éssers humans) en benefici del capital.

• Capitalisme com a religió critica el capitalisme com un dogma inhumà, ja que s'identifica el pecat i la culpa religiosa amb el deute imposada pel capitalisme.

Comunisme

La primera vegada on un Partit Comunista va aconseguir el poder va ser en la Revolució russa de 1917. El comunisme, en el sentit polític, és un moviment en què la doctrina es basa en el marxisme i que, d'acord amb aquesta doctrina, té per principal objectiu la presa transitòria del poder de l'Estat per a la instauració d'una revolució social que, a través de tres fases, implant una organització econòmica i social socialista / comunista basada en el control col·lectiu de la producció.