6.3 El sector públic i els mercats

El sector públic té presencia en els mercats això és degut perquè sinó el mercat ja autoregularia tots els sistemes econòmics , quan es necessités alguna cosa, oferirien la quantitat que es necessités i amb molta qualitat. La llei oferta i demanda regularia tot.

Té dues raons:

Distribució no equitativa de la renda – L’estat no té una distribució equitativa de la renda. Si deixem que les lleis de compra - venda es facin per altres, les persones més riques tindrien tot i les més pobres res.

Es posen lleis per ajudar a la distribució o amb un seguit d’unes polítiques redistributives (són aquelles polítiques dutes a terme pels governs que tenen efectes sobre la distribució dels ingressos, ja sigui millorant-la o empitjorant-la) i legislacions laborals socials (salari mínim, no llargues jornades laborals).

Errades del mercat - Els sector públic ha existit perquè el mercat té errades:

• Les imperfeccions, gairebé tots tenen un grau de concentració baix. La principal imperfecció es que hi ha pocs ofertants, i aquests, poden escollir els preus dels productes.

El sector públic regula això, vigilen que no hi hagin abusos, posen preus màxims i oficines de queixa.

• Béns i serveis públics, hi han alguns béns i serveis que són universals, però el mercat no garanteix això per si sol, per exemple no hi hauria policia, hi hauria sanitat privada, escoles privades ... etc.

• Les externalitats, aquells factors o accions que indirectament poden afectar a altres factors externs. Per exemple, una fàbrica llença residus a un riu proper i la vaca d’un pagès beu en aquest riu i mort.

• E. Negatives: factors negatius que el sector públic prohibeix o impedeix (com la de la vaca)

• E. Positiva: factors positius que el sector públic facilita, inverteix en educació que farà que en el futur la qualitat sigui millor i haurà més producció

• Deteriorament i exhauriment dels recursos, en el nostre sistema cada vegada volem tenir més.

El volum de recursos de la Terra que volem utilitzar cada vegada és més perquè augmentem la producció, el nostre sistema provoca l’exhauriment (gastem) i el deteriorament (embrutem) d’aquests recursos. L’actual sistema és de curt termini i ens preocupa el que tenim ara i no el què tindrem.

​Si seguim així acabarem sense recursos.